Buen partido para los escolares

Infantil A escolar

Era un matí d’hivern, tot i així, no gaire fred. Entràrem al vestuari molt motivats tenint en compte el que ens jugàvem. Aquella jornada s’enfrontaven el Viaró i el Thau, (els dos equips més grans de la lliga, juntament amb nosaltres), situació propicia per pujar de posició a la lliga, sempre i quan guanyéssim. En principi era un partit fàcil, tal i com van destacar els entrenadors, a la anada els havíem guanyat 2-5 al seu propi camp, factor que ens donava moltíssima confiança, massa i tot. En Wan, convocat, no va aparèixer, però si que ho feren d’altres jugadors no convocats, com ara Miqui o Arbu, som un equip molt unit. Començàrem el partit fent un parell de bones jugades, tant del Pablo Hans com de l’Arturo, però la pilota estava disposada a no entrar. El temps corria de pressa, i el gols no arribaven, començarem a amoïnar-nos... Però un mal sac de porteria a pilota parada per part d’un dels seus defenses em donà una oportunitat de gol, però quan em disposava a xutar, aquest defensa em propinà un cop de cama que em fe volar literalment pel aires. PENAL!! – xiulà l’àrbitre, (i groga pel gosset brut). El xutà i GOL! 1-0. Mitja part. <> dels entrenadors i algun que d’altre canvi. Començarem la segona part jugant bé, però ens feren un parell de jugades al mig del camp amb <> inclòs, d’aquelles que desanimen, però no ens rendirem, al cap i a la fi, guanyàvem, però tan sols per un gol, resumint, la victòria se’ns podia escapar en qualsevol moment. Tirarem pilotes en profunditat a banda i banda, però res. Fins que arribà el gol de la tranquil·litat: vaig agafar la pilota al mig del camp i vaig fer un pase llarguíssim ras fins el Marc, que sol contra el porter, no ho dubtà i cap a dins, rassa per un pal, imparable, 2-0. Més endavant, en Víctor Regás fe una jugada en solitari des de la banda i un cop el porter hagué sortit, la pica per dalt, ja anava gol, però el Marc per assegurar-se’n la ficà de cap a porteria buida, 3-0. Estem salvats, però això no acaba aquí -pensarem tots, però sobretot en Hans, ja que va fer una gran jugada per la banda, pixant-se la vaca de l’equip rival i quan anava a centrar aquest animalot no trobà res millor que fer per parar-lo que rebentar-li la cama a base de bé, sense intentar tan sols tocar la pilota. En Hans es queixà, però l’àrbitre cec com era, no pità res, i no ens importa massa, perquè deu segons després finalitzà el partit. Acabarem guanyant 3-0, morts de ganes de saber el resultat de l’altre enfrontament...

guille san