JUPITER 3-4 SANT IGNASI JUVENIL A
Després de deixar-nos dos punts més pel camí, arribava la onzena jornada, amb la oportunitat de deixar clar qui és el líder, i imposar respecte als rivals. Una jornada que ja es sabia de bon principi que no seria gens fàcil, i ben clar ho demostra el marcador.
El partit va tenir dos parts molt diferents, la primera part va ser una part amb poques ocasions per part dels dos equips, que provenien d’errades del equip rival. Faltava circulació de la pilota, jugar a dos o tres tocs. Per part del equip local, intentaven un joc directe buscant els ràpids davanters que tenien, mentre que l’equip visitant es dedicava a intentar tocar, però no ho aconseguien, ja per mala col•locació com per excessives conduccions.
El marcador no es va moure en tota la primera part i va arribar el descans amb un empat a zero. Després de demanar molts menys tocs en la xerrada del descans, el Sant Ignasi va sortir a per totes a per el partit, ja que no podien perdre la oportunitat. Però un error va significar un gol per l’equip local, que s’avançava en el marcador. Poc després del gol, poques jugades després, arribà la reacció dels blaus, amb una bona jugada de tocs ràpids, combinant Morris amb Bossy i aquest cap al PF 17, que deixa sentadet al porter i envia la pilota cap a la xarxa de la porteria.
Semblava que en qüestió de poques jugades arribaria el segon del equip visitant, ja que la superioritat era notable, però de nou un error tonto va costar el segon gol, de nou amb el marcador en contra. Però com va passar amb el primer gol, poques jugades després PF 17 torna a donar el empat! Centrada al segon pal que no toca ningú i toca al pal abans d’entrar a porteria.
Ara sí que tots pensàvem que el partit acabaria al nostre favor.. Però un accés de confiança va significar el tercer gol del Júpiter. Tots ens preguntàvem: com pot ser? I sorgeix una desesperació per marcar que no afavoria gens a l’equip. A vuit minuts del final, després d’una centrada i després de varius rebots dintre de l’àrea, de nou Pol Frías marcava significant així un increïble hat-trick! Però seguien desesperats, no podia ser! Aquell partit s’havia de guanyar!
I així va passar, a pocs minuts del final, una bona assistència de Cuasingua cap a Bossy, que, com no, es regateja el porter i marcava a porteria buida. Com no, l’Àlex definia el un contra un regatejant el porter, que raro! Aquest gol significà l’eufòria de l’equip de blau, el líder de la lliga, el Sant Ignasi Esportiu.
* CRÒNICA FETA PER EL GRAN BLANES!!
sábado, 12 de diciembre de 2009
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
Blanes nanu, que malament que escrius, sort que jugues bastant millor
ResponderEliminar